Els ossos de cristall

Per Cristina:

Una vegada per la nit en un poble anomenat Zanzara City, Fajarda i Eusebi estaven en la seva casa. Mentres estaven sopant se'ls va ocurrir anar al cementeri de la vora de s'ha casa a pasejar. Al acavar van anar a pasejar i al veure la mansió del cementeri, van decidir anar a trucar a la porta, perquè van vore la llum encesa per una finestra de adalt del tot de la casa. Van anar a la mansió i la porta estave oberta, quan van entrar la porta va xirriar i les fustes del sol cruigien, van a escoltar en colp com el de una porta que se tancabe de sopte, al pujar van vore les portes totes obertes menys una al trucar a la porta ningú lis va obrir, ells per curiositat van obrir-la i van vore la llum encesa i la finestra oberta, al mirar per ella, van vore algu correns, pero d´una forma molt estranya com si els seus ossos se desencaixaren al moure. No se sabie que era eixa figura que anave corrents, pero van vore que anave a eixir del cementeri, al eixir de la mansió estaven molt nerviosos ja que anave aquell espectre podie haver anat a la segua casa.
Mentres anaven estaven mirant al tots els costats per por a que apareixera.
Van arribar a la seva casa, al obrir la porta van escoltar un soroll com un teixit desamparat. Quan van anar on se escoltave el soroll van vore un xiquet estirat en el sól amb els ossos trencants i pálid, al anar a tocar-li va desapareixer. No van dormir en tota la nit, per el mati, Eusebi va anar a treballar, i Fajarda va començar a investigar a la mansió, després de anar a biblioteques, hospitals.. va descubrir que aquella mansió antigament ere un hospital que se treballava amb una enfermetat molt estranya, els ossos de cristall, que era que per qualquier colp es trencaven els ossos, i que un xiquet va morir al caure per les escaleres i va sofrir una mort molt angustiosa, quan un os li va transpasar el serbei morint poc a poc.
Quan va anar altra vegada a la mansió per buscar-li, i li va vore se va donar conte de que el espectre de la mansió era aquell xiquet.