Per Marlen
En Zanzara City, un poble xicotet i tranquil amb molt de vent i pluja. Una nit a les 2:00 de la matinada quan estaven dormint, Fajarda es va alçar per a beure aigua i va escoltar una veu d'una senyora vella que deia:
-Fajarda sóc jo...
Va anar a l'habitació i si lo va dir al seu marit Eusebi. Quan estava Fajarda dient-li això a Eusebi la porta de la casa si li va obrir.
En aquell poble sols vivien ells. Van eixir corrents i ells seguien escoltant veus amb molt de eco. Anavent corrents del por que tenien i de sobte, es van caure al fanc.
Als minuts es van poder alçar i es van anar el més rápid que podien a s'ha casa, pero van tindre un problema Fajarda no encontrave les seues claus. Van vore haver si estava alguna finestra oberta i no hi havia ninguna. Aquella veu ja no se escoltave, pero derrepent es va quedar la cara de aquella veu reflexada en la finestra. Fajarda va gritar amb totes les segues forçes i es va quedar pálida en uns moments. Eusebi li va dir que le pasave i Fajarda li va dir que era la seva ávia, que es va morir fa 10 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada